L'Infern és una porta tancada

fins quan em moriré de fam
les senyals de rebuig difícilment em molesten,  ja:
només crec que els directius, executius, tecnòcrates
son veritablement uns imbecils i uns estúpids
però jo insistiré encara més i més

fins a considerar els rebuigs

com una acció de guerra

d’allò més normal,  

el pitjor es veure  la bústia buida.
el meu  somni es  veure un d'aquets
executius que em rebutgen,
veure’l-s’hi  la cara, la forma 
en què es vesteixen, la manera com caminen
com parlen, el ​​so de la seva veu, la mirada
dels seus ulls ...
només una mirada a un d'ells

veure quina cara fot quant

decideix a partir d’un tros de paper imprès

que tu no ets molt bo.

En aquets moments es creuen déus.
l'infern és una porta tancada
quan t'estàs morint de fam per la teva
maleïda edat.
jove o vell, bo o dolent,
no crec que res es mori tan lent i
amb tanta duresa com un
aturat.